nens, al pati!

"Els nens d'abans jugàven per jugar. Amb sabates de carrer. Ara tenen pilotes reglamentàries, uniformes, botes, vestidors, dutxes, entrenadors amb carnet. Se saben de memòria les tàctiques del fora de joc, practiquen l'u més u, saben jugar amb un o dos pivots. Toquen la pilota com mai cap nen del meu temps l'havia tocada. Però no riuen. Suen, sofreixen. I surten del camp amb el cap cot, quan perden. Jo no recordo res tan èpic, tan lliure, com els anàrquics partits de la meva infància. El joc d'avui, en canvi, s'ha convertit en una obligació més. Els ho donem tot, als nens. Els aviciem. Però els hem robat els seus tresors: la llibertat, l'instint i la ignorància."

"Els nens ara viuen, com els pollastres, en granges. Els engreixem perquè puguin produir. Però els neguem l'aventura, el risc i el dolç racó de la ignorància. Controlats desde el bressol per pares, pediatres i pedagogs: quin espai hem deixat als nens per construir els seus secrets o desplegar l'instint? A mesura que passen els anys, la broma es confirma; la infància s'allarga molt, però la felicitat s'escurça."

Antoni Puigverd.


Al Seminari, em comentat aquest text, i han sortit temes molt interessants.

Els nens ja no saben a què jugar, son els monitors, entrenadors...els que trien els jocs.

Recordeu el moment en el que el professor deia: “nens, cap al pati!” dubtàvem? No.
Al contrari, sortíem molt ràpid a veure qui era l’últim en arribar i li tocava parar, a veure qui era el primer i el segon “capi” i li tocava escollir amb qui volia anar d’equip, treure la corda per posar-se a saltar cantant les típiques cançons..això i més, o simplement córrer , córrer seguint al trapella de la classe que et treia l’entrepà.. Mil coses, mil històries, però mai preguntàvem a que podíem jugar.

Què ha passat a l’actualitat? La infància ha desaparegut ara els adults planifiquen tot el temps lliure dels nens amb activitats extraescolars, és un concurs de veure quin fill te més activitats a fer? Perquè no els deixem divertir-se?

La única manera que tenen ara de passar-ho bé, és estar enganxats a màquines. Els nens passen gran part del seu temps lliure veient la televisió o jugant a videojocs.

Recordo en el meu cas, els estius al carrer, les hores i hores de jocs amb tots els amics del barri, tots de diferents edats junts jugant i rient fins que la mare ens feia entrar cap a casa. Això ja no es veu, segueixo vivint al mateix barri i això ja no passa. On son els nens?